Durant els tres primers mesos de gestació, la major part de dones embarassades poden seguir usant la seva roba habitual, sobretot, si es tracta del primer embaràs. No obstant això, a partir del segon trimestre, les cremalleres que abans tancaven, ja no volen fer-ho i els botons dels pantalons es resisteixen.
És llavors quan es fa necessari adquirir roba adequada per a l'embaràs perquè està especialment dissenyada per a la comoditat i benestar de l'embarassada
La roba que podem portar durant l'embaràs
L'embaràs és una etapa en la vida de la dona molt especial, es produeixen molts canvis físics i, segons avancen les setmanes de gestació augmentarà la sensació d'incomoditat i opressió. Per alleujar, en certa mesura això, t'aconsellem seguir aquests consells sobre la vestimenta en l'embaràs:
- És preferible utilitzar peces de vestir àmplies i còmodes, que no oprimeixin.
- Existeixen al mercat una àmplia gamma de tendes dedicades a roba per embarassades, que venen pantalons i faldilles amb una cintura especial per portar bé subjecta la panxa i que es van adaptant segons va creixent el budell.
- La roba d'interior ha de ser de cotó o fibres naturals. Hauràs de comprar sostenidors nous que s'adaptin al teu nou volum. Si vas a adquirir un de nou, recorda comprar aquells que no tenen cèrcols.
- Si utilitzes mitjes, escull aquelles que siguin de teixits elàstics autoajustables.
- A mesura que creixi el teu abdomen, et sentiràs més còmoda amb unes calcetes especials d'embaràs. Són aquelles que porten un reforç en el baix ventre per portar bé subjecta la panxa.
- El calçat més adequat és aquell que no té excessiu taló, tan sols són necessaris un parell de centímetres per no anar totalment plana.
La roba que no convé portar durant l'embaràs
- Evita usar teixits rígids que puguin produir irritacions en la pell
- Si portes mitjons, usa aquells que no comprimeixin massa per permetre la bona circulació de la sang. Sobretot perquè en aquest període perquè és fàcil que es produeixi la inflor en turmells.
- Evita els talons alts, no només et resultarà complicat portar-los ja que el teu centre de gravetat està desplaçat, sinó que no són bons per a la circulació i poden provocar l'aparició de varius.
- Durant els mesos de calor, evita els colors foscos, ja que absorbeixen més la calor del sol i provoquen una major sudoració
Alba Caraballo. Editora de Guiainfantil.com
Maternal
dimecres, 10 d’abril del 2013
dissabte, 16 de març del 2013
Quan prescindirem del respatller en un elevador de seguretat?
A partir dels 15 Kg de pes (aprox. 3 anys i mitjà) es considera que un nen ha adquirit la suficient corpulència per aguantar l'estirada d'un cinturó de seguretat per a adults.
No obstant això, els fabricants d'automòbil dissenyen els cinturons per a persones d'una talla mínima de 150 cm.
L'ús del cinturó en aquells passatgers que no aconsegueixen aquesta talla és perillós, perquè el tram diagonal els creua pel coll o per la cara.
Per evitar aquest problema van sortir al mercat els dispositius de seguretat infantil del Grup II/III, comunament coneguts com a elevadors, indicats per a menors entre els 15 i els 36 Kg.
Aquests dispositius estaven composts per un coixí amb unes guies laterals que ajustaven el recorregut del cinturó al maluc de l'ocupant, modificant l'angle amb el punt d'ancoratge superior i apartant-ho així de la cara i el coll.
Entre els 15 i els 25 Kg, no obstant, es recomanava l'ús d'un respatller articulat al coixí amb una guia addicional a l'altura de les espatlles, que ajudava a mantenir el cinturó apartat del coll.
El respatller era desmuntable de la base, perquè quan l'ocupant adquiria una altura suficient la guia de l'espatlla ja no era necessària.
Amb el temps es va veure que podíem aprofitar el respatller per dotar-ho d'un capçal regulable en altura que protegís el cap dels impactes laterals. I els respatllers es van ser fent més sofisticats per protegir també les espatlles de l'impacte lateral. Els models més complets incorporen coixins d'aire a l'altura de les espatlles que absorbeixen l'energia de l'impacte des de l'exterior del dispositiu, reduint fins a un 25% la càrrega que rep l'ocupant (vegeu La protecció infantil contra l'impacte lateral mitjançant Coixins d'Aire ).
La protecció de cap i espatlles és crítica en un impacte lateral, per la qual cosa es recomana que mai es desmunti el respatller de la base i s'utilitzi fins al final.
Per il·lustrar-ho deixem el següent vídeo en el qual es pot veure com el capçal protegeix el cap de l'ocupant d'impactar contra la finestreta lateral
www.youtube.com/watch?v=B-3WZ2dCJmQ&list=UU0gprfsKH9CJXe2MsyXmpTg&index=64&feature=plpp_video']
dijous, 13 de desembre del 2012
EL NADÓ I EL SEU PRIMER NADAL
És el primer Nadal amb el teu nadó?, acaba de néixer i no saps si és millor que vingui la família a casa a sopar o anar vosaltres a la dels avis?. Què és el més aconsellable per al teu fill? I per a tu?
No només el bebè està en un període d'adaptació, tu també t'estàs fent a dues novetats: el teu fill i els canvis del teu cos. El pospart pot resultar molt cansat i és probable que no estiguis en disposició de participar al cent per cent en els esdeveniments familiars del Nadal.
Millor fora de casa
Si organitzes les celebracions en la teva llar, hauràs d'encarregar-te dels preparatius (amb l'esforç afegit que suposa).
A més, si no et trobes amb ànims de seguir la gresca a una determinada hora, et serà molt difícil suggerir als teus convidats que es vagin.
El més assenyat és que vosaltres acudiu a casa d'algú, ja que així us podreu retirar amb més facilitat quan ho cregueu oportú.
El teu fill ha de fer el mateix que si estigués a casa. Ara que estàs coneixent-li i ajudant-li a establir els seus ritmes, és essencial mantenir les seves rutines d'alimentació i somni i procurar que es compleixin uns horaris més o menys regulars.
En aquests dies de festa el bebè ha de seguir la rutina que tu hagis establert amb ell: el bany, el sopar i a dormir. No hi ha problema en què li fiquis al llit en el cabàs del cotxet en lloc d'en el seu bressol.
És important que no estigui a la mateixa habitació que la resta de la família, sobretot si hi ha fumadors, i que quan li toqui menjar vagis tu a la cambra on es troba el petit i li donis el pit tranquil·lament.
Potser algun familiar et pugui ratllar d'exagerada o extremista, però si permets que el bebè s'exciti molt, qui passarà una mala nit en arribar a casa seràs tu.
Autor: Pediatra Gonzalo Pin Arboledas
dijous, 4 d’octubre del 2012
El nadó i l'arribada de la tardor
L'estiu ens deixa amb l'arribada de la tardor, comença a baixar la temperatura i intensifica el contrast tèrmic (migdies càlids i nits fredes), especialment durant els primers dies de pas d'una estació a una altra. Durant aquest procés de canvi, és important prendre algunes mesures per garantir el benestar de la criatura i evitar els contrastos de temperatura.
Consells per preparar el seu nadó abans de l'arribada de la tardor:
1.-evitar exposar el nadó a canvis bruscos de temperatura. Amb el contrast agut típic de finals de setembre i octubre amb temperatures càlides als migdies i fredes al capvespres i primeres hores del matí, heu de protegir al vostre nadó. Procura abrigar-lo quan és necessari, però no excessivament. D'altra banda,procureu sortir a caminar durant les hores del dia en que el contrast tèrmic és menys evident.
2.- Observa si es troba a una temperatura adequada. Per saber si el bebè té calor o fred, tingues present que la seva temperatura corporal es controla en el clatell i en el coll. El mecanisme de termorregulació del nounat encara no està del tot desenvolupat, amb la qual cosa alguns signes (suor o mans fredes) et poden fer equivocar.
3.- L'ambient a la llar ha d'estar a una temperatura adequada d'uns 20º. Una atmosfera massa seca impedeix a l'organisme del lactant expulsar de manera correcta les impureses, a causa de l'obstrucció del nas.
4.- L'epidermis del bebè ha de gaudir d'una correcta protecció i hidratació, per evitar que el vent afecti la seva delicada pell. Existeixen cremes hidratants específiques per al teu petit.
5. - Per evitar possibles constipats resulta fonamental una alimentació adequada. La lactància materna i, posteriorment, la introducció dels aliments adequats segons la seva edat, garantiran el benestar alimentari del petit. Si tens dubtes sobre aquest tema, has de consultar al pediatra.
dijous, 28 de juny del 2012
Només a 50 quilòmetres per hora?
En
la immensa majoria dels països, i com succeeix amb altres productes,
perquè un seient de seguretat infantil pugui posar-se a la venda és
necessari que els fabricants demostrin la capacitat de superar certes
proves de seguretat.
En concret a Europa, tots els sistemes de retenció infantil deuen complir el reglament ECE R44/04, és a dir deuen estar homologats pel Ministeri d'Indústria i Turisme.
El reglament Europeu determina que els SRI (Sisemes de Retenció Infantil) deuen superar, a més de moltes altres proves, una de xoc frontal, en el qual la cadireta se sotmet a l'equivalent d'un impacte en automòbil que circula a 50 km/h contra un mur de formigó. Aquest tipus d'impacte es correspon amb el més freqüent, i amb el qual supera també qualsevol model d'automòbil del mercat per ser homologat.
Igual que en el sector automobilístic, aquestes proves determinen que l'ocupant supera la prova de xoc, i això no significa que els vehicles puguin circular únicament a 50 km/h, si no que les proves reprodueixen un dels accidents més freqüents i s'estableix com a mínim exigible.
En concret a Europa, tots els sistemes de retenció infantil deuen complir el reglament ECE R44/04, és a dir deuen estar homologats pel Ministeri d'Indústria i Turisme.
El reglament Europeu determina que els SRI (Sisemes de Retenció Infantil) deuen superar, a més de moltes altres proves, una de xoc frontal, en el qual la cadireta se sotmet a l'equivalent d'un impacte en automòbil que circula a 50 km/h contra un mur de formigó. Aquest tipus d'impacte es correspon amb el més freqüent, i amb el qual supera també qualsevol model d'automòbil del mercat per ser homologat.
Igual que en el sector automobilístic, aquestes proves determinen que l'ocupant supera la prova de xoc, i això no significa que els vehicles puguin circular únicament a 50 km/h, si no que les proves reprodueixen un dels accidents més freqüents i s'estableix com a mínim exigible.
Estan
els SRI homologats per superar els 50 quilòmetres hora?
El reglament Europeu no determina la velocitat màxima a la qual ha de circular l'automòbil, la seva finalitat és la de comprovar el nivell de protecció que ofereix el seient infantil en un tipus d'impacte comú.
Per tant, la velocitat màxima per circular amb un portabebé, cabàs o cadireta de retenció infantil homologat no és de 50 Km/h, ja que seria equivalent a dir que només podem circular en automòbil fins a 50 km/h.
Les
cadires de seguretat són la major garantia de protecció que un
menor té dins d'un automòbil, utilitzar-los responsablement és la
millor contribució per assegurar el benestar dels més petits.
dissabte, 22 d’octubre del 2011
El melic del nadó
Només neixer, el nadó perd l'únic contacte orgànic que tenia amb la seva mare: el cordó umbilical. Després del part, el cordó umbilical perd la seva utilitat, degut a que el bebé començarà a alimentar-se d'una altra manera a través de la boca, llavors s'ha de tallar. El cordó umbilical hauria de tallar-se a uns 4 centímetres de l'abdomen del nadó, i per fer-ho el ginecòleg o la llevadora el subjectaràn entre 2 pinzes hemostàtiques, que contenen l'hemorragia. El troç de cordó que sobra es subjecta amb unes pinzes o clips especials de plàstic.
A partir d'aquest moment, el melic del nadó patirà un procés d'autodestrucció sense infecció, que culminarà amb el desprendiment de la resta del cordó. El cordó umbilical triga en caure entre 8 i 10 dies, i una mica més pels nascuts amb cesàrea, uns 12 ó 15 dies. Un cop s'ha després, quedarà una ferida, que curarem els dies següents amb les cures corresponents. La ferida que queda, cicatritzarà en tres o cinc dies després de la caiguda. Durant aquest temps, és ideal curar el melic amb alcohol de 70% o clorhexidina, que és un líquid transparent que actúa com a desinfectant i que evita així les infeccions.
Mentre no caigui, el melic ha d'estar sec, protegit i tapat per evitar qualsevol tipus d'infecció i perquè pugui caure el més aviat possible. Abans s'aconsellava banyar el nadó per parts, per evitar que es mullés el melic quan encara no havia caigut. En canvi, actualment, es recomana banyar el nadó amb aigua i sabó, i aixugar-lo molt bé per evitar que proliferin els bacteris. Per tant, mentre que la ferida no està cicatritzada, l'aconsellable no es deixar de banyar al bebé o fer-ho per parts, sino secar bé el cordó. El més important és que estigui net i sec, d'aquí la importància de realitzar la cura del cordó umbilical diariament o sempre que estigui brut.
Material per la cura del melic
Cada cop que canviis el bolquer al teu nadó, necesitaràs fer una cura del melic. Per aquest motiu, has de tenir a mà, al costat del canviador gasses estèrils i alcohol de 70% o clorhexidina.
La cura del melic pas a pas
1. Rentar-se bé les mans amb aigua i sabó, i retirar la gassa que envolta el troç de cordó. Si està enganxat, no estirar. Abans, humitejar amb una mica de sol.lució antiséptica perque ajudi a despendre's.
2. Mullar una gassa estèril, amb antiséptic i netejar amb uns suaus tocs la ferida i la pell del voltant. Com antiséptics pots utilitzar alcohol de 70% o clorhexidina. Es recomana en lloc del iode o mercromina per l'absència de color i així facilita la valoració de la ferida, donçs si es posa vermella vol dir que pot estar infectada. A més a més la povidina iodada ó el iode no estàn recomanats perque el bebé pot absorvir-ho a través de la pell i patir problemes de tiroides.
3. Aixuga molt bé la zona i comprova que està ben seca amb un altre gassa. L'humitat excesiva i una mala cura poden provocar infeccions i un retràs en el procés de cicatrització.
4. Agafa una altra gassa mullada en alcohol i enrotlla.la al voltant del cordó. Quan li possis el bolquer, subject amb aquest l'apòsit, però sense que oprimeixi l'abdomen. També pots deixar la pinça del cordó umbilical fora del bolquer perquè airegi.
5. Realitza aquet cura de tres a cuatre vegades al dia, aprofitant els canvis de bolquer ó sempre que s'embruti perque la ferida estigui sempre neta.
Quan portar el nadó al pediatra pel cordó umbilical?
- Quan vegis que sagna. Els petits sagnats (unes gotetes) són normals i apareixen al despendres el cordó. Quan el sagnat és abundant pot deure's a un traumatisme, a una mala lligadura o alteracions de la coagulació.
- Quan la pell del melic desprén mala olor, és molt vermella, la base del cordó supura o el nadó té febre. Pot tractar-se d'una infecció.
- Quan el cordó no ha caigut en tres setmanes. El pediatre ha de valorar si es tracta d'una infecció, d'una maceració per humitat o d'alguna alteració inmunològica.
- Quan observis un bultet tou en el melic. Pot deures a una hernia umbilical, que el pediatra haurà de valorar per veure si es necesari operar. Si son petites solen corregir-se soles.
- Quan vegis un bultet rosat i humit, una vegada hagi caigut el cordó umbilical. Si es tracta d'un granuloma, el pediatra haurà de prescriure el tractament més adecuat.
Extret de www.guiainfantil.com
dimarts, 11 d’octubre del 2011
L'arribada del nadó
Tant els pares com el bebè inicieu un nou camí junts i experimentareu múltiples sensacions
i dubtes que desitgem ajudar-vos a resoldre.
Els pares i el bebè us heu de conèixer, i no hi ha res millor per a això que el contacte físic.
Carícies i converses càlides són la millor manera que el bebè iniciï el seu camí a la vida amb
bon pas. És el millor estímul per al seu desenvolupament integral com a persona.
Encara que el vostre bebè estigui sa, heu de portar-lo al pediatre periòdicament. Es
recomana que la primera visita es faci de 10 a 15 dies després de sortir de la Clínica.
- Consells de puericultura…
La cura del melic
El cordó umbilical triga d’1 a 3 setmanes a caure. Convé mantenir-lo net i sec per evitar
infeccions. S’ha de curar 3 vegades al dia amb alcohol de 70º i s’ha de cobrir amb una gasa
estèril.
El bany
És aconsellable banyar el nadó cada dia. Mentre no li hagi caigut el cordó umbilical, cal
rentar-lo per parts, sense submergir-lo a l’aigua. A partir dels 2 o 3 dies posteriors a la
caiguda del melic podeu banyar-lo amb total normalitat. La temperatura de l’aigua ha de
ser de 34 a 36 ºC, podeu usar un termòmetre aquàtic amb indicador a aquest efecte. És
recomanable usar un sabó hipoal·lergogen i aplicar-li, després d’eixugar-lo bé, una crema
hidratant per tot el cos, evitant la cara i les mans.
El canvi de bolquers
El bolquer s’ha de canviar tantes vegades com calgui. Per rentar els genitals es recomana
usar aigua i sabó hipoal·lergogen. Les tovalloletes humides són una bona solució per
quan s’està fora de casa però no han de ser el mètode habitual. En el cas de les nenes,
els genitals se’ls han de rentar sempre de davant cap endarrere per evitar arrossegar les
deposicions cap a la vulva.
L’habitació
És recomanable que sigui assolellada i es ventili diàriament. No s’ha de fumar a l’habitació
del bebè ni usar-hi ambientadors. No és convenient que el nen/a dormi amb la calefacció
de l’habitació encesa. Si està encesa durant el dia, el bebè haurà d’estar poc abrigat.
A l’estiu es pot fer ús de l’aire condicionat a 25 ºC i sempre que el bebè no estigui a la
mateixa estança que l’aparell. L’ideal és que la temperatura ambient estigui a 22 ºC a
l’hivern i 25 ºC a l’estiu. Si dubteu de si té fred o calor, toqueu-li el clatell; si està suat, té
calor i, si està fred, té fred.
La roba
És recomanable usar teixits naturals (cotó, fil, etc.) i rentar totes les peces de roba amb
detergents neutres. No s’han d’utilitzar productes com el lleixiu o els suavitzants. Cal
evitar abrigar-los en excés, ja que tenen la mateixa calor que nosaltres però no poden
regular la seva temperatura corporal com nosaltres. Una màniga més fina que la nostra
serà una bona guia, així com usar roba folgada i còmoda. El bressol tampoc no ha d’estar
molt abrigat. A l’hivern una manteta sobre un pijama serà suficient.
Més consells
El passeig
La primera sortida del nen/a es pot fer en el moment en què la mare es trobi en condicions
de sortir i el temps ho permeti. Cal evitar les temperatures extremes. A l’estiu s’ha de
procurar no exposar-lo directament al sol i es recomana l’ús de cremes protectores.
La posició al bressol
Cal procurar mantenir la criatura en posició lateral, canviant-lo de dreta a esquerra
després de cada presa.
La cura de les ungles
Els nadons solen néixer amb les ungles llargues però alhora molt febles, poc resistents
i molt enganxades a la pell, per la qual cosa no és aconsellable tallar-les. En tot cas, es
poden llimar amb una llima pediàtrica i aplicar-hi posteriorment llet hidratant. No és
aconsellable l’ús de manyoples a les mans.
El rot
Després de cada presa, s’aconsella col·locar el bebè en posició semiincorporada per
afavorir l’expulsió dels gasos. A vegades no arribarà a fer el rot i això també és normal.
Què s’ha de fer si el nen plora amb freqüència?
Les últimes investigacions han demostrat que deixar plorar el bebè no és beneficiós per
a la seva salut mental. Un bebè no sap expressar-se d’una altra manera quan sent fam,
incomoditat o inquietud i, si no li fan cas, pot desesperar-se pensant que no s’atendran les
seves demandes. Un nounat, abans que disciplina, necessita tendresa i tenir la seguretat
que les seves necessitats seran ateses. Ha d’aprendre a dormir, i qualsevol molèstia el
despertarà. La teoria que no se l’ha d’agafar a coll sovint ni portar-lo al nostre llit per
no malcriar-lo i que se l’ha de deixar plorar perquè aprengui a dormir ja no està vigent.
Estudis recents ho han demostrat. Gran part del que es consideraven còlics del lactant
poden atribuir-se a aquesta necessitat de contacte físic insatisfeta. Tots els inicis són durs
i tenir un bebè també ho és. No obstant això, cal conscienciar-se que aquesta situació és
transitòria, sobreposar-se al cansament i als comentaris benintencionats d’amics i familiars
i actuar amb paciència i afecte.
Peculiaritats del nadó
Deposicions
Els primers dies, les deposicions són negroses i pastoses (meconi), ja que el bebè elimina
les restes de líquid amniòtic, etc. que es va empassar al ventre de la mare. Posteriorment,
les deposicions varien segons l’alimentació. Si pren llet materna, pot fer una deposició
en cada presa. La consistència és líquida o grumollosa i el color groc mostassa. Si el bebè
pren llet artificial sol fer menys deposicions, d’1 a 3 al dia, més consistents i de color groc
verdós.
Vòmits
Molts nens regurgiten una mica després de les preses. Si van augmentant de pes, això
no és preocupant. Com que la vàlvula que tanca l’estómac encara no realitza bé la seva
funció, solen expulsar el que els sobra.
Esternuts i sorolls nasals
Són habituals i no tenen importància; s’esdevenen perquè el bebè a penes respira per la
boca i és un reflex fisiològic normal. Si semblen excessius, consulteu el pediatre.
Febre
La temperatura normal del nadó, presa a l’aixella, és de 36 a 37 ºC. Si és més alta, consulteu
urgentment el pediatre.
Singlot
Els bebès poden presentar episodis de singlot pel fet que, durant la succió, han empassat
aire. Sol desaparèixer espontàniament. També se’ls pot posar novament al pit per ajudarlos.
Consells per a la mare
Neteja de la zona anogenital
S’aconsella dutxar-se diàriament i eixugar-se la zona anogenital, on hi ha els punts, amb
l’eixugador de cabells (cal tenir cura que el difusor estigui ben net). El bany i l’ús del bidet
estan prohibits durant la quarantena.
Exercici
És convenient fer una mica d’exercici; no obstant això, cal evitar els esforços físics
importants i aixecar pesos. Són molt aconsellables els exercicis per millorar la circulació
a les cames. Passada la quarantena, es poden iniciar els exercicis destinats a enfortir els
músculs abdominals, pectorals i perineals (consulteu a la llevadora les taules d’exercicis
recomanats).
Estat anímic
És freqüent que, malgrat que tot hagi transcorregut amb normalitat, durant la primera
setmana, en arribar a casa, et sentis lleugerament deprimida. Aquesta situació és normal i
obeeix a l’important esforç realitzat; no obstant això, és passatgera. És important tenir el suport
de les persones més pròximes i buscar l’ajut d’algú que col·labori en les feines de casa.
Revisions ginecològiques
Es recomana fer la primera revisió ginecològica una setmana o deu dies després del part.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)